L’estratègia de resposta educativa d’acord amb l’educació inclusiva suposa, per una banda, mantenir uns objectius i aprenentatges comuns a tots als alumnes i, per altra banda, adaptar els mètodes i les formes de l’ensenyament a les característiques dels alumnes (Onrubia, 2009). Així, ens referim a tot aquell repertori d’activitats que s’ofereixen a l’alumnat de forma diversa i que li permet anar assolint els aprenentatges bàsics de cada un dels moments educatius, per tal de no perdre els vincles amb allò que és central dins el currículum de l’etapa.
En canvi, la diferenciació és el resultat d’accions d’atenció diversificada que acaben establint nivells d’assoliment diferent pel que fa als aspectes comuns i bàsics dels aprenentatges. Així doncs, nosaltres treballarem des d’una perspectiva enfocada des del criteri de diversificació tenint en compte que aquest sorgeix del camp de les competències bàsiques i es recolza en la regla d’equitat (adaptació de la tasca als diferents ritmes de treball). Cal dir, aquí, que entenem la diversificació com una manera de donar resposta a la diversitat pedagògica ja que cada persona és un ser únic i irrepetible (Gimeno Sacristán, 2001).
Per això, a l’hora de plantejar la nostra proposta, hem tingut en compte el tractament a la diversitat a partir d’aquests eixos: respecte dels diferents ritmes de treball (es tenen en compte els diferents punt de partida de l’alumnat), la formació docent centrada en les necessitats educatives de l’alumnat, l’organització de l’aula basada en el treball cooperatiu i l’actuació docent a partir del raonament i de la pràctica.